L’Ajuntament de Cubelles va amagar informació a l’ACA sobre l’expedient del pont sobre el Foix.
En el Ple extraordinari celebrat dimarts a instància de tots els partits de l’oposició (ICV, PP, ICB i Entesa), es va donar a conèixer el fet que l’Ajuntament ha amagat informació a l’ACA, en relació al projecte de pont sobre el riu Foix. Només li ha fet arribar la informació que li interessava, per tal que digués “amén” a la proposta de l’equip de govern.
El Ple es va convocar a la 1 del migdia, la pitjor hora possible per tal de desmobilitzar la Plataforma favorable al pont per l’avinguda Onze de Setembre i els veïns de Cubelles que no volen un pont en plena desembocadura del Foix. Però fins i tot a aquella hora la Sala presentava un ple total i amb força gent que no hi va cabre escoltant-lo des de les escales.
L’oposició reclamava, una vegada més, que es deixés sobre la taula el projecte del pont pels carrers Lleida i Pompeu Fabra (el que sempre ha volgut el PSC, al qual s’hi han sumat CiU i ERC des que estan al govern), i que s’estudiessin alternatives. Però el govern no vol ni sentir-ne a parlar: diu que el pont és urgent i que s’ha de fer com més ràpid, millor.
El Ple va tornar a ser crispat, amb picabaralles verbals entre govern i oposició (dos blocs aparentment irreconciliables) i també amb crits puntuals del públic increpant la postura governamental. Al final, al cap de dues hores i mitja de discussions, PSC-CiU-ERC van rebutjar la proposta de l’oposició.
La primera a intervenir va ser la regidora de l’Entesa, Anna M. Martínez, que reclamà una vegada més que es busquin alternatives (com podria ser fer el pont per sobre de la via, a la zona del Garden) per tal de poder comparar: “demanar dos pressupostos és de sentit comú”. També va plantejar buscar la millor opció dins el marc de la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, que és imminent. La regidora de l’Entesa no veu clar que es talli de per vida el gual de l’Onze de Setembre, i va ser la primera a citar les moltes novetats que hi ha hagut en l’expedient del projecte des que es va aprovar al mes de novembre, i que no s’ha fet arribar a l’ACA: les quasi 4.000 firmes recollides contra el pont de Lleida/Pompeu Fabra; les al·legacions presentades per particulars, entitats i partits polítics, que també s’han amagat; els informes de biòlegs sobre les espècies protegides que hi ha a la desembocadura.
Finalment, Martínez va donar a conèixer que l’ACA, en saber que el pont es feia en zona inundable, va comunicar a l’Ajuntament que si es produïa cap desgràcia, la responsabilitat seria municipal.Josep Ll. Comas (ICB) va reclamar que es fes un estudi de mobilitat i viabilitat del pont i es pregunta quin sentit té haver aprovat per unanimitat demanar que s’inclogui la desembocadura del Foix en el Xarxa Natura 2000, si ara es fa el pont al mig.
La regidora del PP Juana Navarrete va demanar un referèndum perquè fos la població qui decidís quin pont vol, tot criticant “l’obcecació” del govern local amb un determinat pont i negant-se a fer cap comparativa amb cap altre projecte.
Mònica Miquel (ICV), a més de denunciar que l’Ajuntament havia coaccionat a comerciants que recollien firmes a favor de la Plataforma, va dir que estava davant d’un “govern de censura” que no ha donat tota la informació a l’ACA: hi manquen els informes de tres biòlegs diferents que “desvirtuen l’informe de l’enginyer forestal del Garraf”; un projecte de la Diputació de Barcelona; els recursos presentats contra el projecte constructiu; i l’informe de l’enginyer de ponts i camins, Marc Gil, analitzant una possible alternativa, entre altres.
ICV també va destapar la possible connexió entre el conjunt residencial les Salines, el port i l’empresa Grup Marítim Metropolità, que ha pagat el projecte del pont.Després de les intervencions de l’oposició, l’alcaldessa M. Lluïsa Romero (PSC) va permetre parlar Fernando Álvarez (GI 19) i Marc Gil (Fauna de Cubelles), que ho havien demanat per carta. Inicialment Romero els va negar la paraula, però davant la pressió del públic i de l’oposició, va rectificar.
En el seu parlament, Gil va dir que “l’arquitecte municipal no té competència suficient en ponts sobre domini hidràulic” i va reclamar que l’informe el fes un enginyer de camins. També lamentà que hagués d’exposar en públic les seves consideracions “i no en una taula, que és on es resolen els problemes tècnics”.Finalment, Joan Albet (CiU) va tancar el debat explicant per primer cop per què creu que el pont del carrer Lleida és millor que a l’Onze de Setembre.
Albet argumenta que a l’Onze de Setembre, per no tapar els dos ulls del pont de la via, caldria aixecar el pont 3,5 metres d’alçada, sobre uns murs que formarien una pantalla de 32 metres de llargada a banda i banda del carrer, amb pendents d’un 8%: “la zona quedaria degradada”. En canvi, al carrer Lleida el pont seria més baix, no aniria més enllà dels dos marges del riu (“l’impacte seria molt més baix”) i solucionaria els problemes de circulació dels dos barris que uniria, a més de permetre recuperar els hàbitats arran de la via fèrria. Albet creu també que “fer un pont 75 metres més amunt o més avall no desequilibra”.
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada